Mesures tributàries adoptades durant el 2010: Reflexions

Durant el present any hem assistit a l’aparició d’innombrables normes de caràcter tributari. A voltes necessàries, d’altres no tant i, de vegades, fruit d’una deficient tècnica legislativa. L’àmbit de la tributació s’està veient sotmès a una sèrie de modificacions que el fan estar cada cop més allunyat del principi de seguretat jurídica; i el principi de capacitat econòmica tampoc no en surt ben parat.

UNA LECTURA CRÍTICA: LES NORMES QUE VINDRAN

Com es pot comprovar, les mesures adoptades, lluny de cenyir-se a l’estricte àmbit tributari, afecten el més ampli concepte del Dret Financer, i comprenen tant el vessant de l’ingrés derivat de l‘exacció d’impostos com la necessària determinació de la despesa pública, no podent ser de cap altra manera en atenció a les exigències que ens vénen imposades des de l’esfera comunitària.

Més enllà de les mesures aprovades i vigents, com a complement d’aquestes, el Govern, va aprovar al Consell de Ministres del 24 de setembre el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011, aprofitant per introduir-hi una sèrie de propostes de clara naturalesa fiscal. En particular, s’aplica una apujada al tipus marginal màxim del tram estatal de l’IRPF, de manera que els contribuents amb bases liquidables generals superiors a 120.000 euros passen de tributar al 21,5% a fer-ho al 22,5%, mentre que els que acreditin bases que superin els 175.000 euros ho fan al 23,5%. Encara a l’IRPF, es modifica la tributació de les retribucions plurianuals, establint un límit màxim de rendiments de 300.000 euros per a poder beneficiar-se de la reducció del 40%.

D’altra banda, s’aprova gravar determinades percepcions dels socis de les SICAV per evitar el diferiment que hi havia en aquell moment en la tributació. El projecte també inclou la supressió de la deducció per adquisició de vivenda habitual per als contribuents amb bases imposables iguals o superiors a 24.170,20 euros, així com l’equiparació del tractament d’aquest benefici fiscal amb la deducció per lloguer de vivenda.

Alhora, es preveu incrementar del 50% al 60% la reducció del rendiment net per arrendament de vivenda, i es redueix de 35 a 30 anys l’edat de l‘arrendatari a efectes d’aplicar la reducció del 100%. D’altra banda, es pretén reformar l’IS per a permetre que les entitats de reduïda dimensió que perdin aquesta condició puguin seguir aplicant-se al règim especial per a aquest tipus d’empreses durant els tres exercicis següents. I per a les entitats sotmeses a aquest règim especial es pretén deixar exemptes de l’ITPAJD les operacions societàries i les ampliacions de capital que es facin el 2011 i 2012.

Evidentment les mesures anunciades no són noves. Durant el debat de l’estat de la nació, celebrat el dia 12 de maig del 2009, es van anunciar bona part de les mesures que ara sembla que veuran la llum. Sorprèn, no obstant això, que s’hagi hagut d’esperar més d’un any per tal que siguin efectives. D’altra banda, no hi ha cap dubte que l’esforç més gran l’han de fer aquells que tenen més capacitat econòmica, i en aquest sentit són benvingudes les mesures que afavoreixen efectivament el compliment del mandat constitucional, però no deixa de sorprendre que, a posteriori, l’esforç fiscal de tants, els que tenen més i els que no tenen tant, quedi dissolt en una sèrie de mesures que no semblen tenir ordre ni concert i que, sense cap mena de dubte, no redunden en benefici del principi de seguretat jurídica.