Falsos autònoms: claus per entendre aquesta pràctica fraudulenta

El terme fals autònom ha crescut de forma exponencial en els darrers anys, ja que moltes empreses han adoptat aquesta fórmula amb la finalitat de reduir costos laborals, ignorant les conseqüències legals que comporta aquesta pràctica.

 

S'entén el concepte de fals autònom com aquell treballador que, tot i estar inscrit en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, manté una relació laboral amb l'empresa en termes de treball per compte d'altri. Això significa que assumeix les mateixes obligacions i requisits laborals que qualsevol altre treballador, però sense gaudir dels mateixos drets.

 

Malgrat l'auge d'aquesta figura, moltes empreses encara desconeixen que aquesta circumstància és fraudulenta i pot comportar importants sancions. En aquest sentit, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'existència dels falsos autònoms i les conseqüències derivades de la seva contractació, com el cas de l’startup Deliveroo i d’altres que també pertanyen al sector de l’economia col·laborativa.  

 

D’altra banda, amb la finalitat de frenar aquesta pràctica, el Govern ha posat en marxa un paquet de mesures específiques incloses en el “Pla Director per a un Treball Digne”, entre les quals destaca la intensificació de les inspeccions de treball. En qualsevol cas, les empreses han d’evitar prendre riscos al contractar autònoms sota una relació laboral, ja que la situació també pot ser denunciada pel fals autònom. 

 

Com reconèixer un fals autònom?

---

 

Hi ha indicis que demostren l'existència d'una relació laboral entre l'autònom i l'empresa, i que poden ser provats tant per Inspecció de Treball com pels falsos autònoms que busquin denunciar la seva situació. Entre ells:

 

Horari: quan l'autònom està sotmès a un horari que ha de complir, és a dir, té una hora d'entrada i sortida (un autònom és lliure d'administrar les seves hores de treball).

 

Lloc de treball: quan l'empresa assigna a l'autònom un lloc de treball al qual obliga a acudir per exercir el seu treball (un autònom té llibertat per treballar on triï).

 

Material de treball: quan l'autònom ha d'utilitzar el material facilitat per l'empresa per fer la seva feina (l'autònom ha d'aportar les seves eines i material de treball per exercir la seva activitat).

 

Càlcul de la retribució: quan és l'empresa qui decideix el salari de l'autònom (aquesta hauria de ser pactada entre l'autònom i l'empresa).

 

Dependència: quan l'autònom està integrat en l'organigrama i estructura de treball de l'empresa (l'autònom no ha de formar part de l'estructura de l'empresa, donada la seva relació mercantil).

 

Alienitat: quan els resultats del treball pertanyen a l'empresari, no al treballador, a més d'assumir els riscos de l'activitat (els beneficis del treball haurien de pertànyer a l'autònom).

 

Quines sancions poden rebre les empreses per contractar falsos autònoms?

---

 

La contractació de falsos autònoms per part d'una empresa es considera un frau, i les empreses poden enfrontar-se a multes que oscil·len entre els 3.000 i 10.000 euros. A més, la Seguretat Social pot arribar a reclamar les cotitzacions dels últims 4 anys a causa del impagament produït, incloent recàrrecs.

 

Per la seva banda, el treballador autònom pot sol·licitar la devolució de les quotes que va abonar indegudament i tindrà cotitzats en el Règim General de la Seguretat Social el període en què va estar contractat en aquesta empresa. Igualment, podrà interposar una denúncia davant la Inspecció de Treball, o acudir a la via judicial presentant una demanda als jutjats sol•licitant que es reconegui la seva condició de fals autònom.

 

Fals autònom i TRADE: són el mateix?

---

 

Els conceptes fals autònom i TRADE (treballador autònom econòmicament dependent) solen confondre’s sovint, ja que en tots dos casos els professionals estan donats d'alta al règim d'autònoms i depenen, en la majoria dels casos, d’un únic client.

 

No obstant això, es tracta de dues figures diferents, ja que el fals autònom manté una relació laboral encoberta amb l'empresa, mentre que l'autònom dependent o TRADE és una figura totalment legal i tipificada, a mig camí entre un autònom i un treballador assalariat.

 

Segons l'Estatut dels Treballadors Autònoms, l'autònom dependent o TRADE és "aquell que realitza una activitat econòmica o professional a títol lucratiu de forma habitual, personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, denominada client, del qual depenen econòmicament per percebre d'ell, almenys, el 75% dels seus ingressos per rendiments del treball i activitats econòmiques o professionals".

 

Una de les grans diferències que distingeixen el TRADE del fals autònom és el fet de tenir signat un contracte amb l'empresa per a la qual treballa, establint d'aquesta manera una relació mercantil, a més de gaudir d'una sèrie de drets, entre d'altres:

 

– 18 dies de vacances a l'any

– Indemnització i prestació per atur en cas que el client rescindeixi el contracte

– Permisos de maternitat i paternitat

– Possibilitat de signar acords d'Interès Professional

 

Així mateix, ha de complir una sèrie de requisits per poder signar un contracte com TRADE:

 

– No pot tenir treballadors sota contractació ni externalitzar la seva activitat

– No pot realitzar els seus serveis de la mateixa manera que aquells treballadors per compte d'altri contractats pel client

– Ha de disposar d'infraestructura i recursos propis per dur a terme la seva activitat

– El treball serà realitzat segons criteris organitzatius propis

– Està obligat a cotitzar contingències com accidents de treball i malalties professionals

– No pot realitzar els seus serveis de la mateixa manera que els treballadors per compte d'altri contractats pel client principal

– Ha de percebre una contraprestació econòmica en funció del resultat de la seva activitat, segons l'acordat amb el client

– No pot ser titular de locals comercials, industrials ni oficines de servei públic

 

Si bé es tracta d'una figura nascuda per regular la proliferació dels falsos autònoms, algunes empreses la utilitzen per encobrir una relació laboral. Per tant, hauran de prevenir l’existència de qualsevol indici de relació laboral mencionat anteriorment per tal de no incórrer en la ilegalitat. 

 

En conclusió, tot i que la contractació de falsos autònoms segueix sent una pràctica molt estesa, les empreses han de valorar els riscos i conseqüències que comporta. Per tant, abans de prendre una decisió és aconsellable sol·licitar assessorament legal per estudiar el cas i poder establir quines mesures seguir per no incórrer en un frau laboral.

 

Per a més informació, no dubteu de contactar amb el nostre Departament Laboral (laboral@cinc.es).

 

Cordialment,

CINC Assessoria d’Empreses